El passat 11 d’abril, la plantilla de FCC Girona Selectiva va iniciar una vaga indefinida per reivindicar l’equiparació laboral amb els treballador de l’empresa mixta MUSERSA, encarregada de la recollida d’escombriaires.
Els treballadors feia mesos que plantejaven aquesta reclamació, i de fet tenien el comprimís verbal que l’equiparació es materialitzaria al 2012, data en que FCC Girona Selectiva i MUSERSA s’havien de fusionar. Tot i així, un cop publicat el plec de condicions de la subhasta, vam poder comprovar en cap lloc apareixia la condició de l’equiparació de ambdues plantilles. Davant d’això les protestes de la plantilla eren esquivades amb tecnicismes, fins que, un cop esgotades totes les vies, els treballadors en assemblea van decidir plantejar vaga indefinida.
Des del principi les pressions han estat varies i intenses, s’acusava a la federació d’Activitats Diverses de CCOO de voler intervenir en la subhasta, de porta els treballadors a una vaga estèril, de fer servir a la ciutadania gironina d’hostatges... Davant de tot plegat la postura del comitè de vaga ha estat en tot moment oberta i disposada al diàleg: representants d’alguns partits polítics i associacions de veïns es van adreçar a nosaltres per tal de conèixer de primera mà la situació i l’arrel del problema.
D’altra banda el paper de l’Ajuntament i l’empresa ha estat molt desafortunada: el Departament d’Ocupació i Indústria havia establert uns serveis mínims d’un 25%, que era respectat escrupolosament per la plantilla en vaga, però com vam poder comprovar; els treballadors de MUSERSA havien rebut ordre de recollir envasos, vidre i cartró i barrejar-ho amb l’escombraria genèrica, fet que a més de vulneració del dret a vaga, constitueix delicte ecològic, i així ho vam denunciar davant d’Inspecció de Treball.
En tot moment la plantilla en vaga ha rebut el recolzament de la resta de treballadors del sector a comarques gironines, com es va demostrar a les dues concentracions que es van fer davant de l’Ajuntament, tant mateix com dels grups polítics EUiA i CUP que van redactar manifestos de suport.
Finalment després de 11 dies de vaga, i hores i hores de reunions maratonianes amb els representants de l’empresa, es va aconseguir arrencar un compromís per escrit per part d’Ajuntament i empresa sobre l’equiparació laboral al 2012.
Les referències a la crisi, als milions de treballadors aturats, el “ara no toca”, han estat arguments paupérrims per tal de culpabilitzar a una plantilla amb prou feines mileurista, que ha sabut enfrontar-se, a una de les empreses amb mes volum de capital de l’estat espanyol, i que han estat una mostra de que els treballadors han d’aprendre a lluitar quant tenen quelcom a guanyar, per apuntalar els seus drets, mobilitzar-se quan ja està tot perdut, es massa tard.
Francesc Ortega.
Sindicat d’Activitats Diverses
Comarques gironines.
